Grans Magatzems Pyrénées Andorra Actualitats presentació llibre 'Los niños del mañana'

Lóan Poulet presentarà el seu llibre a la Fnac Andorra

El Lóan treballa a Pyrénées Andorra al departament de Formació i Desenvolupament des de fa 3 anys. Fa un temps va decidir posar fil a l’agulla sobre el tema de l’educació i l’assetjament escolar i va sorgir el llibre "Los niños del mañana". El divendres 30 de novembre presenta el llibre al Fòrum de la Fnac. L’acte estarà presentat per Elena Aranda.

Hem parlat amb Poulet per parlar del seu llibre "Los niños del mañana":

És el primer llibre que escrius Loan?
És el primer llibre que publico, però ja n’havia escrit un altre fa temps, que ara em posaré a revisar i reescriure amb la intenció de publicar-lo.

Com t’inspires amb "Los niños del mañana"?
L’assetjament escolar i l’educació en general són temes que em preocupen molt. Malauradament, no m’ha calgut molta inspiració per escriure la novel·la, ja que moltes pàgines narren la realitat que jo he viscut, com a estudiant i com a professor. La part de ficció serveix per enllaçar els fets i donar-li una estructura "llegible" a la novel·la, i aquesta part que li diem "inspiració" és bàsicament hores d’escriure i reescriure, esborrar i retallar, ampliar i modificar les mateixes pàgines, la mateixa història. Si hagués d’esperar a que m’arribés la inspiració, encara estaria pel primer capítol.

Quins valors transmets? És un llibre per aprendre?
L’empatia. Aquesta és la paraula clau que vull transmetre. El "bullying" és un tema massa complicat que no es pot resoldre amb dues o tres accions. L’educació a casa, a l’escola, el respecte, el poder de la comunicació, la diversitat de personalitats que hi ha a l’aula... són tants els factors que tenen a veure amb l’assetjament, que l’empatia és realment l’ingredient que pot mitigar aquest problema. I ensenyem l’empatia als nostres nens a casa? els professors a l’escola? Amb la novel·la no vull pas donar lliçons, no sóc psicòleg i ni tinc la competència per dir què és el que s’ha de fer i deixar de fer; només vull donar una visió global de la situació. És per això que explico la mateixa història des de tres punts de vista molt diferents: l’assetjat, l’assetjador i el professor, que jutja aquest problema amb certa distància. Vull que el lector entengui les tres parts i en tregui les seves pròpies conclusions.

Per què decideixes escriure sobre l’assetjament escolar?
He vist a molts nens patir aquest problema. Ho trobo tan injust, i els veig tan desemparats, que se’m trenca el cor. Jo ho havia patit sent adolescent i sé una mica el que és, qué se sent. Em poso a la seva pell i sento que no em puc quedar de braços creuats. S’ha de parlar amb totes les parts implicades, mostrar suport i comprensió a qui pateix i obrir els ulls a la persona que provoca l’assetjament, que sovint és involuntari. Tots els nens són diferents, per tant les seves percepcions també ho són. Algun comentari innocent pot ferir alguns nens, i a d’altres no els hi afecta per res. S’ha d’aprendre a relativitzar, i també s’ha d’ensenyar a relativitzar.

Si voleu saber més, us esperem a la presentació del llibre a la Fnac.

Segueix-nos a Instagram @pyreneesandorra
Top