C “ #Alimentació_i_salut que no li facin passar una cosa per una altra. D'aquí que sigui important portar la canalla al mercat. Els adults hem de cuinar amb la canalla perquè observin la transformació d'un aliment quan passa del cru al cuit. S'ha de difondre coneixement. S'ha d'aprofitar aquest moment de transformacióque vivimper iniciar unprocés de recuperació de la cultura d'abans? El món ha patit una sacsejada molt dura a causa de la covid-19 que ens ha fet repensar moltes coses, i la nostra alimentació no se n'escapa. Hemde ser capaços de no llençar res que sigui bo i de no endossar a ningú res que sigui dolent. És el mateix pecat llençar una cosa bona que donar-ne una de dolenta. I, evidentment, hem de recuperar la cultura d'abans, la que no llençava res i que sabia com transformar un producte abans de llençar-lo a la brossa. Ens trobem en un context en què els preus delsproductesalimentaris sóncarspel cost de l'energia. Té por que a causa d'això la societat acabi alimentant-se malament? Hem acabat prioritzant la despesa en oci en detriment de la despesa en alimentació. L'alimentació i la nutrició han d'estar a la llista de coses interessants en la nostra vida, perquè ens aporten salut i energia. Si ens trobem bé, podrem fer moltes coses. Alimentar-se no només és posar benzina al cos. Aquesta benzina l'hem de triar. Si esculls un bon pa, no el llençaràs. Si tries un bon oli, no el malmetràs, perquè quan el posaràs a fregir en controlaràs la temperatura. Els nutricionistes ens diuen que hem de reduir la quantitat d'ingesta i que hem de menjar fresc, bo i en lamesura del que la nostra energiamereix. Si hemde corregir laquantitat, hemde comprar qualitat, perquè ens lamenjarem. Quina opinió té sobre els productes elaborats i preparats? Aquí els pares hemd'assumir el compromís que la canalla conegui el gust de les coses, el valor de les coses. Ha de saber què és un enciam i després podrà comprar una quarta gamma, un mesclum, per personalitzar-lo. Quan es tenen aquests coneixements és magnífic que hi hagi aquesta oferta tan ràpida, però quan un coneix el valor que tenen les coses, gastronòmicament parlant, ja sap triar. Per això, ho repeteixo, hem de donar coneixements. La modernitat d'avui ens ha fet donar l'esquena a la nostra cultura alimentària i crec que el mésmodern, ara per ara, seria fer tres passes enrere per recuperar el nostre passat i adaptar-lo a l'actualitat. Vostèés la imatgede lafirmadels sofregits Cuick. Quina relació mantenen? El cuiner s'ha convertit en un prescriptor de salut que dona idees ràpides per fer a casa. Jo explicava que a casa feia sofregits en grans quantitats per congelar-los en petites porcions. Després els podia treure ràpidament i et feia un arròs o unes patates a la cassola i els companys de Cuick van veure-hi una oportunitat de negoci. El que més m'engresca i m'emociona és que els sofregits Cuick són purs. Com els fets a casa. No hi afegim ni sal ni pebre, ni cap potenciador de sabor ni conservador. És un producte que ens ajuda a fer un bon arròs, un rostit o un saltat de calamarsó. Quins són els valors que comparteixen? El respecte a la naturalesa, el sabor pur. Estem convençuts que donem a la societat un producte pur que cadascú podrà personalitzar comvulgui. Amb Cuick donem la base, el color pur, i el consumidor només ha de pintar. El cuiner s'ha convertit en un prescriptor de salut que dona idees ràpides per fer a casa. Parlem amb la cuinera Carme Ruscalleda sobre la necessitat del coneixement de la gastronomia i sobre la marca de sofregits de la qual és imatge. Quin és el repte immediat de la gastronomia? Avui dia tot és diferent. Ni la terra ni l'aire, ni nosaltres ni els aliments són elsmateixos que abans, però volemseguir gaudint de la gastronomia. Ens volem divertir i nodrir i per ferho cal tenir uns coneixements. La societat va curta de coneixements, com ara de la cultura, de la qual som hereus, o sobre el sabor de les coses, i quan algú té aquest coneixement pot exigir 177
RkJQdWJsaXNoZXIy NDM0NTQ=